Diumenge II de Pasqua (Divina Misericòrdia)

 “Jesús li diu: -Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist” Jn 20, 29

Sovint em pregunto com hagués estat jo, si en compte de nèixer en un ambient catòlic, hagués nascut en un ambient d’una altra religió, o en una família no creient. I sempre arribo a la conclusió que, en essència, continuaria sent igual que ara, amb les mateixes virtuts i defectes, amb les mateixes pors i contradiccions, amb la mateixa actitud de voler ser millor persona...

Tenim dret a menystenir a un altra persona que no té les mateixes conviccions que nosaltres? Crec que no. L’amor a Déu, l’amor i l’empatia envers els altres és el que hauria de ser la base de la vida del cristià; i el respecte entre tots és el que hauria de ser la base de la societat en la que hauríem de viure.

La misericòrdia de Déu arribarà allà on nosaltres no siguem capaços d’arribar.

Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor

“(...)-S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat” Jn 20, 2

“De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts” Jn 20, 9

Quantes vegades no he pensat: on és el Senyor, on és Déu? Quantes vegades no he sentit cert desamparament? Quantes vegades m’he preguntat si realment signifiquem alguna cosa per Déu?

I al final, al menys en el meu cas, tot gira entorn l’esperança, en la confiança, en la fe, en esperar que la vida tingui un sentit transcendental basat en l’amor de Déu, en la comunió de tots els germans i en el que Ell ens té preparat per a tota l’eternitat.

Sense la resurrecció i una vida eterna basada en l’amor, res no té sentit.

Diumenge de la Passió del Senyor o de Rams

“Jesús va cridar amb tota la seva força: -Pare, confio el meu alè a les teves mans. I havent dit això, va expirar” Lc 23, 7

Moltes coses no entenc de la vida. Moltes coses no entenc de la gent. Moltes coses no entenc de mí mateix. Però, al cap i a la fi, vull confiar en Déu, i en el moment del meu últim alè en aquesta vida, esperar la seva bondat.

Diumenge V de Quaresma

“(...) –Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra” Jn 8, 7

Els cristians hauríem de ser capaços de reflexionar sobre la nostra actitud davant l’altra gent. Sovint critiquem, condemnem, menystenim, humiliem a persones que no comparteixen el nostre punt de vista de la vida.

Això m’entristeix. No seria millor donar testimoni del missatge de Crist, on la base és estimar Déu i el proïsme, amb el nostre exemple vital? No seria millor que qui no és aprop de Déu vulgues ser-hi al veure el nostre dia a dia? No és millor intentar una conversió d’algú mitjançant el nostre exemple que no intentant imposar res?

Ningú és perfecte, i els que ens considerem cristians hauríem de ser els primers conscients d’això. Estimem, no condemnem ni critiquem gratuïtament.