divendres, 18 d’agost de 2017

Vintè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 20 d'agost de 2017

Sant Mateu, 15, 21-28

En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i sortí d'allà una dona cananea cridant: “Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada”. Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: “Despatxeu-la d'una vegada: només fa que seguir-vos i cridar”. Jesús els respongué: “Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d'Israel”. Ella vingué, es prosternà i digué: “Senyor, ajudeu-me”. Jesús li respon: “No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells”. Ella li contestà: “És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos”. Llavors Jesús respongué: “Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols”. I a l'instant es posà bona la seva filla.

Comentari

Un excel·lent exemple del que hauria de ser la nostra actitud. Si la nostra intenció és bona, no ens cansem de pregar mai a Jesús. Al final, d’una manera o altra ens escoltarà i ens donarà resposta.

Confiem amb el seu criteri, confiem amb el seu amor... posem-nos en mans d’ell.

Objectiu

Pregar a Déu per a que enforteixi la meva fe.

divendres, 11 d’agost de 2017

Dinovè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)


Diumenge, 13 d'agost de 2017


Sant Mateu, 14, 22-33




Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà als deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari.

Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era un fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: “No tingueu por, que sóc jo”. Pere li digué: “Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua”. Jesús contestà: “Ja pots venir”. Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà d’enfonsar-se. Llavors cridà: “Senyor, salveu-me”. A l’instant Jesús li donà la mà i li digué: “Quina poca fe! Per què dubtaves?”. I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: “Realment, sou Fill de Déu”.



Comentari




Som cristians, i anem tots en la mateixa barca. Jesús ens ha dit que pugem a aquesta barca i fem cap a l’altra riba. El viatge no és fàcil, el vent i les onades ens presenten seriosos entrebancs. Tot i això Jesús ens diu que siguem valents, que fins i tot podem continuar avançant per sobre l’aigua tot i els problemes.

Tot i les nostres caigudes i la nostra poca fe, Jesús sempre està allí per a donar-nos un cop de mà. Si no tenim suficient fe com per a caminar per sobre les aigües -com per a viure una vida plenament cristiana- tinguem la suficient fe com per a demanar-li ajut a Jesús i agafar-nos sempre a la mà que ens dóna. Aquest és un missatge d’esperança.

Objectiu

Confiar plenament en Jesús

divendres, 4 d’agost de 2017

La Transfiguració del Senyor (Cicle A)

Diumenge, 6 d'agost de 2017

Sant Mateu 17, 1-9

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se'ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: "Senyor, que n'estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies". Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo". En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s'acostà, els tocà i els digué: "Aixequeu-vos, no tingueu por". Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d'aquella visió fins que el Fill de l'home no hagués ressuscitat d'entre els morts.

Comentari

Veiem la nostra vida i la societat que ens envolta, i sovint ens dóna la sensació que ens trobem envoltats d’injustícies, pobresa, egoismes, desastres naturals, malalties, històries de desamor, solituds, tristeses... certament és difícil, des del nostre punt de vista humà, sentir-nos prop de Déu en aquestes circumstàncies.

La lectura d’avui l’entenc com un missatge de Déu d’esperança, un missatge que ens recorda que al final d’aquest camí, força incomprensible moltes vegades per a nosaltres, trobarem una plenitud que ens permetrà viure eternament envoltats de l’amor de Déu. Una vida eterna plena i feliç.

Mantinguem aquesta esperança en Déu i esforcem-nos en intentar construir aquest Regne d’amor, aquí i ara segons les nostres possibilitats.

Objectiu

Déu meu, omple’m l’ànima d’esperança.

divendres, 28 de juliol de 2017

Dissetè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge,  30 de juliol de 2017

Sant Mateu, 13, 44-52

En aquell temps, Jesús digué a la gent: "Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L'home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà.
També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l'aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s'asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d'entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.
Ho heu entès, tot això?". Li responen: "Sí que ho hem entès". Ell els digué: "Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues".

Comentari

Hi ha vegades que em quedo una mica desconcertat. El meu Déu és el Déu de l'amor, no el Déu jutge implacable, no el Déu dels exèrcits. I sé que quan mori i em trobi davant d'Ell em puc emportar una gran sorpresa.

Però sincerament, se’m faria molt difícil en consciència lloar un Déu que no fos amor, se’m faria molt difícil lliurar-me confiadament a Ell si no fos un Déu d’amor. Jo concebo el cristianisme com a una religió basada en l’amor, i és per això que se’m fa tan difícil assimilar judicis finals en els que seran castigats els qui no hagin fet la voluntat de Déu.

Se’m fa molt difícil, per exemple, pensar en una eternitat al costat de Déu sense la companyia dels meus éssers estimats, si per alguna raó s’entén que no són dignes de la vida eterna.

Sé que, al menys per a mi, és gairebé impossible que arribi a una perfecció cristiana, i vull creure que la misericòrdia i l’amor que Déu em té (és el meu Pare) prevaldrà per sobre de tota “justícia”.

He notat que a l’Església podem trobar les dues tendències: la que considera que l’amor i la misericòrdia de Déu ens portarà a la plenitud tot i les nostres debilitats i mancances; i la que manté que al final Déu ens jutjarà sense contemplacions.

La meva fe es basa en la primera condició, i segur que trontollaria en el segon cas.

Objectiu

Pregar a Déu que tingui misericòrdia de mi i m’ajudi, tot i les meves limitacions i contradiccions a no apartar-me d’Ell.