divendres, 13 d’octubre de 2017

Vint-i-vuitè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 15 d'octubre de 2017

Sant Mateu, 22, 1-14

En aquell temps, Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué: “Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. Llavors, envià uns altres servents amb aquest encàrrec: Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!. Però ells no en feren cas i se’n van anar, un al seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Llavors va dir als seus servents: El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces a tothom que trobeu. Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots als qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s’omplí de convidats.
Aleshores, el rei va entrar a veure els convidats, i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, i li digué: Amic, perquè has entrat aquí sense vestit de noces?. Però ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Perquè molts són cridats, però pocs són escollits”.

Comentari

Déu ens convida al seu banquet, però nosaltres, sabem respondre adequadament a aquest convit? Déu sempre està aquí, convidant-nos a canviar de vida i a acollir-nos en el seu si on gaudirem eternament de la seva glòria, però nosaltres no sempre atenem aquest oferiment. Llavors només cal pregar que la mort no ens vingui a buscar quan encara no haguem acceptat el convit al banquet de Déu.

A vegades llegir segons quins passatges de l'Evangeli em fan venir por.

Objectiu

Confiar més amb la misericòrdia de Déu més que amb la meva voluntat.



divendres, 6 d’octubre de 2017

Vint-i-setè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 8 d'octubre de 2017

Sant Mateu, 21, 33-43

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: “Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, i deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seu homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un li van pegar, a un altre el van matar, a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual.
Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys, el fill el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedaren l’heretat. I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?”.
Li responen: “Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema”. Jesús els diu: “No heu llegit mai allò que diu l’escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen?. Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar”.

Comentari

Tots aquells que tenen algun tipus de responsabilitat social, com podrien ser polítics, empresaris, líders de tota mena, creadors d’opinió, periodistes, sacerdots, gent carismàtica, pares... haurien de ser conscients del poder que tenen, un poder que els permet fer el bé, actuar segons bufi el vent per a benefici propi o fer directament actes indignes amb la finalitat de satisfer les seves tendències egoistes.

Estic convençut que Déu, quan arribi el moment ens preguntarà: “Tu tenies la possibilitat de fer la vida més agradable a l’altra gent, com és que no ho vas fer, com és que vas dirigir tots els teus esforços a aconseguir el teu benestar sense importar-te com estaven els altres? Com ho pots justificar? Creus que és una bona directriu de vida, de convivència?”. Si tenim responsabilitats d’aquesta mena, fem l’esforç d’actuar amb coherència, justícia i caritat, i si no en tenim, fem l’esforç de col·laborar amb aquells que tenen responsabilitats per a que entre tots puguem ser una societat que pugui dir: El Regne de Déu és aquí.

Objectiu

Que la meva vida social també estigui regida per l'amor que ens demana Crist

divendres, 29 de setembre de 2017

Vint-i-sisè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 1 d'octubre de 2017

Sant Mateu, 21, 28-32

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: “Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer fill i li va dir: “Fill, vés avui a treballar a la vinya”. Ell li va respondre: “No hi vull anar”. Però després se’n penedí i va anar-hi. Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre: “De seguida, senyor”. Però no hi va anar. Quin d’aquests dos va fer la voluntat del Pare?”. Li responen: “El primer”. Jesús els diu: “Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap el Regne de Déu. Perquè vingué Joan per a encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l’heu cregut”.

Comentari

Hem d’evitar jutjar els altres per les seves paraules, perquè les paraules se les emporta el vent, i el que queda són els fets. Això vist des de la perspectiva de la nostra relació amb els germans, però també hem de saber veure-ho des del nostre punt de vista personal. Podem pregar sovint, podem proposar-nos canviar, ens podem marcar uns objectius per a millorar com a cristians i com a persones, però si quan arriba el moment d’actuar ens quedem sense fer-ho, quin mèrit tindrem?. Si diem, tinc fe, però quan les coses ens van tortes a la vida ens queixem de Déu, dubtem de la seva manera de fer o fins i tot decidim apartar-lo de la nostra vida, quin mèrit té?. Si diem, sóc caritatiu, però quan algú ens demana almoina pel carrer el rebutgem per incomoditat o per considerar que no mereix la nostra ajuda, quin mèrit té?. Si diem, vull millorar el meu caràcter, però davant els problemes de la feina, de la vida familiar estem contínuament enfadats i de mal humor, quin mèrit té?.

Crec que són suficients exemples. De totes maneres no hem de confondre el parlar per parlar amb el fet de voler sincerament canviar. I tot i la nostra predisposició, per qualsevol motiu no ens acabem de sortir tot i els nostres esforços. I tornem a intentar-ho, i li demanen ajuda a Déu... i tot i tornar a caure, reconeixem la nostra debilitat... i tornem a intentar-ho... això és diferent.

Només Déu coneix el que hi ha dins el cor de cada persona, i només la mateixa persona pot saber que hi ha dins el seu cor, així que no jutgem i mirem d’anar avançant en el nostre camí de cristians cap a la casa del Pare.

Objectiu

No quedar-me només amb bones intencions, intentar de tot cor portar les intencions a fets concrets.

divendres, 22 de setembre de 2017

Vint-i-cinquè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 24 de setembre de 2017

Sant Mateu, 20, 1-16a

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: “Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seva tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué: Aneu també vosaltres a la meva vinya; us pagaré el que sigui just. I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre’s el sol encarà en trobà d’altres i els digué: Què feu aquí tot el dia desvagats? Ells li contesten: És que ningú no ens ha llogat! Els diu: Aneu també vosaltres a la meva vinya. Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat: Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels que han vingut més tard, i acaba pels primers. Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren el jornal sencer. Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal. En veure això, rondinaven i deien al propietari: Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i el calor. Ell va respondre a un d’aquests: Company, quin mal t’he fet? No havíem fet tractes per a un jornal? Doncs, pren el que et toca i vés-te’n. A aquest darrer jo li vull donar el mateix que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo sóc generós?.
Així els darrers passaran a primers, i els primers a darrers”.

Comentari

Una bonica lliçó la d’aquesta paràbola. Per una banda, ens fa veure que al Regne de Déu té més importància l’actitud de les persones i la bondat del Pare que no la justícia entesa com l’entenem els homes. Estic convençut que a molt pocs de nosaltres se’ns hagués acudit pagar el mateix jornal a tots els treballadors, però Déu no actua com els homes, i als homes ens aniria molt millor si actuéssim a la manera de Déu, és a dir, amb base a l’amor.

Tenim enveja perquè Déu és generós? Ens creiem dignes de millor premi que altres?... això no és l’essència del cristianisme. L’essència del cristianisme és que tot allò que fem ho fem per amor. Ens hauríem de preocupar més per actuar d’aquesta manera que no de pensar que altres estan rebent o rebran una recompensa millor que la nostra. La nostra recompensa hauria de ser l’alegria d’estar en comunió amb Déu i els germans i d’arribar algun dia a gaudir tots de la glòria de la vida eterna, sense enveges ni status.

Objectiu

No caure mai en l'enveja.