divendres, 21 d’abril de 2017

Segon Diumenge de Pasqua (Cicle A)

Diumenge, 23 d'abril de 2017

Sant Joan, 20, 19-31

El vespre d’aquell mateix diumenge els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: “Pau a vosaltres”. Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres”. Llavors alià damunt d’ells i els digué: “Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó”.
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: “Hem vist al Senyor”. Ells els contestà: “Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas”.
Vuit dies més tard, els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà es posà al mig i els digué: “La pau sigui amb vosaltres”. Després digué a Tomàs: “Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tant incrèdul. Sigues creient”. Tomàs li respongué: “Senyor meu i Déu meu”. Jesús li diu: “Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”.
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Comentari

Una mostra de l’amor que Déu ens té és que no és intransigent. Vull dir, si en qualsevol moment del nostre camí notem que no estem satisfets amb el que hem fet o el que estem fent, ja que ens aparta de Déu o fa mal als nostres germans o a nosaltres mateixos, podem demanar perdó i tornar al bon camí. I si valorem tant això, no seria bo actuar de la mateixa manera?, no seria bo estar sempre oberts a donar el perdó?

Una altra cosa. Tomàs no creia si no ho veia per ell mateix. No confiava amb el que li deien els seus germans. Jesús es mostra i comenta que seran feliços els qui creuran sense haver vist. És a dir, nosaltres. Nosaltres confiem amb la tradició. Suposo que els deixebles van poder veure al Jesús ressuscitat, i no només això, sinó que van quedar tant convençuts de la seva resurrecció que després no els va importar donar la vida per l’Evangeli. Jo crec entre altres coses per això, pel testimoni dels deixebles i de tots aquells que m’he l’han tramés: els pares, la comunitat i la meva catequista. Ara espero que també hi hagi algú que cregui mitjançant el meu testimoni.

Objectiu

No tenir mai por de donar testimoni de la meva fe.

diumenge, 16 d’abril de 2017

Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor (Cicle A)

Diumenge, 16 d'abril de 2017

Sant Joan, 20, 1-9

El diumenge, Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: “S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”.
Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap el sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrera d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Comentari

El pas de Jesús per la terra no passaria de ser l’origen d’una manera d’entendre la vida com un altre si no fos perquè va ressuscitar. Aquest és l’eix central de la nostra creença. Quin sentit tindria esforçar-nos per seguir les ensenyances de Jesús si amb la mort s’acabés tot?. No podem trobar tots els exemples que vulguem de gent que passa olímpicament de la màxima d’estimar els altres que estan vivint una vida d'èxit?.

Podem estar d’acord amb l’estil de vida de Jesús, però el que és més important és creure en la resurrecció i en el moment en que tots serem feliços i compartirem la glòria de Déu al costat de Jesús i tots els germans que hagin passat per aquest món estimant i no fent el mal.

Objectiu

Compartir la joia de la resurrecció de Jesús.

divendres, 7 d’abril de 2017

Diumenge de Rams (Cicle A)

Diumenge, 9 d'abril de 2017

Sant Mateu, 27, 11-54

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons Sant Mateu (fragment)

Des del migdia fins a mitja tarda s’estengué una foscor sobre tota la terra. Cap a mitja tarda Jesús cridà amb tota la seva força: “Eli, Eli, lema sabactani?”. Que vol dir: “Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?”. Alguns dels qui eren allí deien: “Ara crida Elies”. Un d’ells anà corrents a prendre una esponja xopa de vinagre i la posà al capdamunt d’una canya perquè begués. Però els altres li deien: “Deixa’l estar. A veure si ve Elies a salvar-lo”. Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà.
En aquell moment la cortina que tancava el santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, els sepulcres s’obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi reposaven; després de la resurrecció de Jesús sortiren dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s’aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot el que havia passat, s’esveraren molt i deien: “És veritat: Aquest home era Fill de Déu”.

Comentari

Una altra mostra de la humanitat de Jesús és la seva angoixa davant el suplici de la creu, fins i tot en la desesperació i el dolor es plany preguntant a Déu pel que sembla el seu abandó.

“Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà”. Aquestes són les paraules que més m’impressionen de l’Evangeli. Són paraules que em deixen aixafat, perquè, què podem esperar de la humanitat si va ser capaç de fer patir d’aquesta manera al Fill de Déu? Queda alguna esperança per a nosaltres?. El mateix Jesús, ressuscitat ens dóna la resposta.

Si Jesús hagués vingut amb tota la glòria i magnificència d’un déu totpoderós amb la finalitat de rebre lloances i pregàries, la figura de Déu hagués estat la d’un déu que no és Pare. Davant els patiments de la humanitat, les guerres, les injustícies, el dolor i la pena, el mal... sabem que el mateix Jesús va patir, va ser humiliat, torturat, incomprès i mort de la manera més brutal. I finalment, va ressuscitar i compartir la Glòria de Déu.

Així ho hem de fer: intentar viure una vida plena ajudant els altres i cuidant el nostre esperit, sense defallir pels contratemps i confiant amb qui és la resurrecció i la vida.

Objectiu

Pregant, provar d'acompanyar a Jesús en la seva solitud a la creu. 

divendres, 31 de març de 2017

Cinquè Diumenge de Quaresma (Cicle A)

Diumenge, 2 d'abril de 2017

Sant Joan, 11, 3-45 (Versió breu)

En aquell temps, les dues germanes enviaren a dir a Jesús: “Senyor, aquell que estimeu està malalt”. Jesús en sentir això digué: “Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat”. Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era.
Després, passats aquests dies, digué als deixebles: “Tornarem a Judea”. Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre.
Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: “Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort. Però fins i tot ara sé que Déu us concedirà tot allò que li demaneu”. Jesús li diu: “El teu germà ressuscitarà”. Marta li respon: “Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia”. Li diu Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi no moriran mai més. Ho creus això?”. Ella li diu: “Sí, Senyor: jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món”.
Llavors preguntà: “On l’heu posat?”. Li diuen: “Veniu a veure-ho Senyor”. A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus deien: “Mireu com l’estimava”. Altres deien: “Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?”.
Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: “Traieu la llosa”. Marta, germana del difunt, diu a Jesús: “Senyor, ja es descompon, fa quatre dies que és mort”. Li respon Jesús: “no t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?”. Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: “Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que en rodeja i creguin que sou vós qui m’heu enviat”. Havent dit això cridà fort: “Llàtzer, vine a fora”. I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: “ Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar”.
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús cregueren en ell.

Comentari

La mort és el gran misteri al que ens enfrontem els homes. La mort és la única cosa certa que ens depara la vida. No sabem quan ni com, però sí que acabarà succeint: morirem. I a partir d’aquí, ja entra la fe. Podem creure que quan arribi la mort tot s’haurà acabat, serem no res; podem dir que no sabem què passarà; i podem creure que Jesús és la resurrecció i la vida. Segons el capellà, Florencio, l’home passa nou mesos al si de la mare per a néixer a aquest món, i després passa els anys que és viu al si de la terra per a néixer finalment a la vida eterna. La mort, per al cristià no és un final, sinó un principi.

Veien la nostra feblesa, ara per ara, més que una fe inqüestionable en la vida eterna, el que tinc és esperança en Déu. Sé que Jesús  ens demana tenir fe, i tots els meus esforços van encaminats a això, a arribar un dia en que digui: Jo crec que vós sou el Messies. Amb tot el que això implica. I prego a Déu per a que el dia en que em trobi davant d’ell li pugui oferir el meu esforç, la meva esperança i la meva fe.

Una altra cosa. Jesús també va plorar davant la mort i va patir al veure patir als altres, però finalment ens reconforta: “Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi no moriran mai més”.

Objectiu

Tenir més present en el meu dia a dia l'objectiu últim de la meva vida: la resurrecció en comunió eterna amb Déu i els germans.