Vint-i-unè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 27 d'agost de 2017

Sant Mateu, 16, 13-20

En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: “Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?”. Ells li respongueren: “Uns diuen que és Joan Baptista, altres, que és Elies, altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes”. Ell els diu: “I vosaltres, qui dieu que sóc?”. Simó Pere li contestà: ·Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu”. Jesús li va respondre: “Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel”.

Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.

Comentari

Què és més important, què pensa la gent o què pensem nosaltres?. Crec que en primer lloc és més important què pensem nosaltres, però en aquest cas no ens hauria de resultar indiferent el que pensen els altres sobre qui és Jesús. Una mateixa realitat  pot ser percebuda com a bona, dolenta o simplement indiferent segons hagi estat l’experiència personal.

És possible que algú hagi tingut males experiències amb temes religiosos i això l’hagi portat a relativitzar la persona de Jesús o fins i tot a rebutjar-la obertament. Els qui ens considerem cristians tenim l’obligació de donar testimoni del que és i representa Jesús per a nosaltres, de tal manera que de paraula i d’exemple amb la nostra manera de viure tots aquells que estiguin prop nostre puguin plantejar-se de nou la pregunta de “qui és Jesús per a mi?”.

Objectiu

No tenir por de parlar sobre la meva fe amb la gent que m'envolta.

Vintè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 20 d'agost de 2017

Sant Mateu, 15, 21-28

En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i sortí d'allà una dona cananea cridant: “Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada”. Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: “Despatxeu-la d'una vegada: només fa que seguir-vos i cridar”. Jesús els respongué: “Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d'Israel”. Ella vingué, es prosternà i digué: “Senyor, ajudeu-me”. Jesús li respon: “No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells”. Ella li contestà: “És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos”. Llavors Jesús respongué: “Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols”. I a l'instant es posà bona la seva filla.

Comentari

Un excel·lent exemple del que hauria de ser la nostra actitud. Si la nostra intenció és bona, no ens cansem de pregar mai a Jesús. Al final, d’una manera o altra ens escoltarà i ens donarà resposta.

Confiem amb el seu criteri, confiem amb el seu amor... posem-nos en mans d’ell.

Objectiu

Pregar a Déu per a que enforteixi la meva fe.

Dinovè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 13 d'agost de 2017

Sant Mateu, 14, 22-33

Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà als deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari.

Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era un fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: “No tingueu por, que sóc jo”. Pere li digué: “Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua”. Jesús contestà: “Ja pots venir”. Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà d’enfonsar-se. Llavors cridà: “Senyor, salveu-me”. A l’instant Jesús li donà la mà i li digué: “Quina poca fe! Per què dubtaves?”. I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: “Realment, sou Fill de Déu”.

Comentari

Som cristians, i anem tots en la mateixa barca. Jesús ens ha dit que pugem a aquesta barca i fem cap a l’altra riba. El viatge no és fàcil, el vent i les onades ens presenten seriosos entrebancs. Tot i això Jesús ens diu que siguem valents, que fins i tot podem continuar avançant per sobre l’aigua tot i els problemes.

Tot i les nostres caigudes i la nostra poca fe, Jesús sempre està allí per a donar-nos un cop de mà. Si no tenim suficient fe com per a caminar per sobre les aigües -com per a viure una vida plenament cristiana- tinguem la suficient fe com per a demanar-li ajut a Jesús i agafar-nos sempre a la mà que ens dóna. Aquest és un missatge d’esperança.

Objectiu

Confiar plenament en Jesús

La Transfiguració del Senyor (Cicle A)

Diumenge, 6 d'agost de 2017

Sant Mateu 17, 1-9

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se'ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: "Senyor, que n'estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies". Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo". En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s'acostà, els tocà i els digué: "Aixequeu-vos, no tingueu por". Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d'aquella visió fins que el Fill de l'home no hagués ressuscitat d'entre els morts.

Comentari

Veiem la nostra vida i la societat que ens envolta, i sovint ens dóna la sensació que ens trobem envoltats d’injustícies, pobresa, egoismes, desastres naturals, malalties, històries de desamor, solituds, tristeses... certament és difícil, des del nostre punt de vista humà, sentir-nos prop de Déu en aquestes circumstàncies.

La lectura d’avui l’entenc com un missatge de Déu d’esperança, un missatge que ens recorda que al final d’aquest camí, força incomprensible moltes vegades per a nosaltres, trobarem una plenitud que ens permetrà viure eternament envoltats de l’amor de Déu. Una vida eterna plena i feliç.

Mantinguem aquesta esperança en Déu i esforcem-nos en intentar construir aquest Regne d’amor, aquí i ara segons les nostres possibilitats.

Objectiu

Déu meu, omple’m l’ànima d’esperança.