divendres, 28 de juliol de 2017

Dissetè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge,  30 de juliol de 2017

Sant Mateu, 13, 44-52

En aquell temps, Jesús digué a la gent: "Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L'home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà.
També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l'aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s'asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d'entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.
Ho heu entès, tot això?". Li responen: "Sí que ho hem entès". Ell els digué: "Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues".

Comentari

Hi ha vegades que em quedo una mica desconcertat. El meu Déu és el Déu de l'amor, no el Déu jutge implacable, no el Déu dels exèrcits. I sé que quan mori i em trobi davant d'Ell em puc emportar una gran sorpresa.

Però sincerament, se’m faria molt difícil en consciència lloar un Déu que no fos amor, se’m faria molt difícil lliurar-me confiadament a Ell si no fos un Déu d’amor. Jo concebo el cristianisme com a una religió basada en l’amor, i és per això que se’m fa tan difícil assimilar judicis finals en els que seran castigats els qui no hagin fet la voluntat de Déu.

Se’m fa molt difícil, per exemple, pensar en una eternitat al costat de Déu sense la companyia dels meus éssers estimats, si per alguna raó s’entén que no són dignes de la vida eterna.

Sé que, al menys per a mi, és gairebé impossible que arribi a una perfecció cristiana, i vull creure que la misericòrdia i l’amor que Déu em té (és el meu Pare) prevaldrà per sobre de tota “justícia”.

He notat que a l’Església podem trobar les dues tendències: la que considera que l’amor i la misericòrdia de Déu ens portarà a la plenitud tot i les nostres debilitats i mancances; i la que manté que al final Déu ens jutjarà sense contemplacions.

La meva fe es basa en la primera condició, i segur que trontollaria en el segon cas.

Objectiu

Pregar a Déu que tingui misericòrdia de mi i m’ajudi, tot i les meves limitacions i contradiccions a no apartar-me d’Ell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.