divendres, 31 de març de 2017

Cinquè Diumenge de Quaresma (Cicle A)

Diumenge, 2 d'abril de 2017

Sant Joan, 11, 3-45 (Versió breu)

En aquell temps, les dues germanes enviaren a dir a Jesús: “Senyor, aquell que estimeu està malalt”. Jesús en sentir això digué: “Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat”. Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era.
Després, passats aquests dies, digué als deixebles: “Tornarem a Judea”. Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre.
Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: “Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort. Però fins i tot ara sé que Déu us concedirà tot allò que li demaneu”. Jesús li diu: “El teu germà ressuscitarà”. Marta li respon: “Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia”. Li diu Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi no moriran mai més. Ho creus això?”. Ella li diu: “Sí, Senyor: jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món”.
Llavors preguntà: “On l’heu posat?”. Li diuen: “Veniu a veure-ho Senyor”. A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus deien: “Mireu com l’estimava”. Altres deien: “Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?”.
Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: “Traieu la llosa”. Marta, germana del difunt, diu a Jesús: “Senyor, ja es descompon, fa quatre dies que és mort”. Li respon Jesús: “no t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?”. Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: “Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que en rodeja i creguin que sou vós qui m’heu enviat”. Havent dit això cridà fort: “Llàtzer, vine a fora”. I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: “ Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar”.
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús cregueren en ell.

Comentari

La mort és el gran misteri al que ens enfrontem els homes. La mort és la única cosa certa que ens depara la vida. No sabem quan ni com, però sí que acabarà succeint: morirem. I a partir d’aquí, ja entra la fe. Podem creure que quan arribi la mort tot s’haurà acabat, serem no res; podem dir que no sabem què passarà; i podem creure que Jesús és la resurrecció i la vida. Segons el capellà, Florencio, l’home passa nou mesos al si de la mare per a néixer a aquest món, i després passa els anys que és viu al si de la terra per a néixer finalment a la vida eterna. La mort, per al cristià no és un final, sinó un principi.

Veien la nostra feblesa, ara per ara, més que una fe inqüestionable en la vida eterna, el que tinc és esperança en Déu. Sé que Jesús  ens demana tenir fe, i tots els meus esforços van encaminats a això, a arribar un dia en que digui: Jo crec que vós sou el Messies. Amb tot el que això implica. I prego a Déu per a que el dia en que em trobi davant d’ell li pugui oferir el meu esforç, la meva esperança i la meva fe.

Una altra cosa. Jesús també va plorar davant la mort i va patir al veure patir als altres, però finalment ens reconforta: “Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi no moriran mai més”.

Objectiu

Tenir més present en el meu dia a dia l'objectiu últim de la meva vida: la resurrecció en comunió eterna amb Déu i els germans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.