divendres, 18 de novembre de 2016

Trenta-quatrè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 20 de novembre de 2016

Sant Lluc, 23, 35-43

En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: “Ell, que en salvava d’altres, que se salvi a ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit”. Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li dient: “Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix”. Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: “El rei dels jueus”.
Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo: “No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres”. Però l’altre, renyant-lo, li respongué: “Tu que estàs sofrint la mateixa pena tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal”. I deia: “Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne”. Jesús li respongué: “T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís”.

Comentari

En aquesta última lectura de l’any litúrgic, queda reflectit el que realment importa a Jesús. No vol fer cap miracle, ni cap prec per a evitar la mort. És el final del camí i d’aquesta manera ho accepta.

Els homes, que no entenen aquest comportament el menyspreen i l’humilien. Només un dels que són a la creu amb Jesús ho compren i li demana allò que realment importa, l’objectiu final que volem trobar al final del nostre camí: que Jesús se’n recordi de nosaltres al seu Regne.

I llavors Jesús li contesta una frase que ens omple d’esperança i ens dóna forces per continuar: “T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís”.

Objectiu

Que les preocupacions del dia a dia no em faci oblidar l'objectiu real de la meva vida: arribar a la fi dels meus dies estant en comunió amb Déu, els germans i estar en pau amb mi mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.