Sant Lluc, 13, 22-30
En aquell temps, Jesús, tot fent camí cap a Jerusalem, passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: “Senyor, són pocs els qui se salven?”. Ell contestà: “Correu, mireu d’entrar per la porta estreta, perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran. Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, de fora estant començareu a trucar i direu: “Senyor, obriu-nos”. Ell us respondrà: “No sé d’on sou”. Llavors començareu a dir-li: “Menjàvem i bevíem amb vós i ensenyàveu pels nostres carrers”. Ell us respondrà: “No sé d’on sou. Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal”.
Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents, quan veureu Abraham, Isaac i Jacob amb tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula en el Regne de Déu. Mireu, ara són darrers els qui llavors seran primers, i són primers els qui llavors seran darrers”.
Comentari
Amb un esperit cristià què ens hem de preguntar?: són pocs els qui se salven? O millor: estic vivint d’una manera cristiana? I m’agradaria ressaltar aquest “d’una manera”. No hi ha una sola manera exclusiva de viure cristiana, sinó que hi ha una base, que és l’amor i Jesús, i una sèrie de ramificacions que corresponen a les circumstàncies personals i individuals de cadascú de nosaltres.
En el moment d’analitzar la nostra vida, hem de plantejar-nos qui som, què podem fer, quines són les nostres capacitats i limitacions i què és el que realment fem. I sempre, sempre, tenir present que el millor que podem fer, és que tot allò que fem, sigui poc o molt, de gran o de poca rellevància… ho fem amb amor. Un amor que surti de dins nostre i vagi cap els germans i cap a Déu.
Objectiu
Confiar en la misericòrdia de Déu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada