divendres, 29 de juliol de 2016

Divuitè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 31 de juliol de 2016

Sant Lluc, 12, 13-21

En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: “Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l’herència”. Jesús li contestà: “Bon home, qui m’ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?”. Llavors digué a tothom: “Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podran assegurar la vida”.
I els ho explicà amb una paràbola: “Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants, que no tenia on guardar-les. Tot rumiant, es va dir: Ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te”. Però Déu li digué: “Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà?”. Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu”.

Comentari

Ser cristià ens ha de servir, entre altres coses que he anat comentant fins ara, per a tenir una perspectiva més ampla de la nostra existència. No ens hem de quedar amb la nostra realitat actual que és la vida terrenal.

Hem de mirar més enllà, fins que ens trobarem davant Déu, i prioritzar els nostres objectius. Més endavant, què valdrà més? Haver aconseguit arreplegar molts diners i un gran patrimoni? O haver ajudat aquell qui ho necessitava i haver dedicat una part del nostre temps a fer la vida dels altres una mica més feliç?.

No sabem quan morirem, però sí que està a les nostres mans anar fent-nos rics als ulls de Déu.

Objectiu

Quan n'hi ha prou no en cal més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.