divendres, 10 de juny de 2016

Onzè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 12 de juny de 2016

Sant Lluc,  7, 36-50

En aquell temps, un fariseu invità Jesús a menjar amb ell. Jesús, doncs, anà a casa del fariseu i es posà a taula. Hi havia al poble una dona que portava una vida pecadora. Quan sabé que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb un gerret d'alabastre ple de perfum, i es quedà enrere plorant als peus de Jesús. Amb les llàgrimes començà de mullar-li els peus, i els hi eixugava amb els cabells; després li besava els peus i els hi ungia amb perfum.
El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: "Aquesta dona que el toca és una pecadora. Si ell fos profeta, sabria qui és i quina vida porta". Jesús li digué: "Simó, t'he de dir una cosa". Ell li contestà: "Mestre, digueu". Jesús continuà: "Dos homes devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-centes monedes de plata, i l'altre, cinquanta. Cap d'ells no tenia res per pagar, i el prestador els perdonà el deute. Quin d'aquests et sembla que l'estimarà més?". Simó li respongué: "Jo diria que aquell a qui ha perdonat el deute més gran". Jesús li diu: "És així mateix".
Llavors Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó: "Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per rentar-me els peus, però ella me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells; tu no m'has rebut amb un bes, però ella, d'ençà que he entrat, no para de besar-me els peus; tu no m'has ungit el cap, però ella m'ha ungit els peus amb perfum. Per això et dic: Has vist que aquesta dona estima molt i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats, però quan no hi ha tant a perdonar, no hi ha tant amor". Després digué a la dona: "Els teus pecats et són perdonats". Els altres que eren a taula començaren a pensar: "Qui és aquest, que fins i tot perdona els pecats?". Digué encara a la dona: "La teva fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau".

Comentari

Quan l'amor no regeix les nostres vides ens pot passar, sense adonar-nos, el mateix que li va passar al fariseu. Quan ens tenim en gran concepte, quan la humilitat no és una de les nostres principals virtuts, podem arribar a sentir-nos amb el dret de jutjar als altres.

I això és un perill. Sabem tot el que hi ha present en una situació com per a poder emetre un judici just? Realment no, només Déu ho pot fer, i si pensem que nosaltres també estem capacitats, potser hauríem de revisar els nostres plantejaments.

La dona, conscient de les seves faltes, no tenia cap problema en demanar el perdó a Jesús mostrant un sincer penediment. I Jesús, fent predominar les accions basades en l’amor, no dubta en perdonar-li els pecats i donar la seva pau.

Aquesta és l’actitud davant la vida que m’agradaria tenir a mi: ser empàtic amb els germans, tenir present l’amor vers Déu i els altres en totes les meves accions i ser un portador de pau.

Però he de reconèixer que això no és tan fàcil com podria semblar. La vida en societat és complicada i actituds i accions de molta gent em deixen sovint completament descol·locat. Amb tot, Jesús ens mostra el camí.

Objectiu

Tenir la suficient confiança amb Déu com per a seguir l’exemple d’amor vers els altres de Jesús.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.