divendres, 3 de juny del 2016

Desè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 5 de juny de 2016

Sant Lluc, 7, 11-17

En aquell temps Jesús se n'anà a un poblet anomenat Naïm. L'acompanyaven els deixebles i molta gent. Quan s'acostaven a l'entrada del poble es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d'una mare viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare.

Així que el Senyor la veié, se'n compadí i li digué: “No ploris”. El Senyor s'acostà al fèretre i li posà la mà al damunt. Els qui el portaven s'aturaren, i ell digué: “Jove, aixeca't”. El mort es posà assegut i començà a parlar. I el Senyor el donà a la seva mare. Tots quedaren esglaiats i glorificaven Déu.

La gent deia: “Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta”. Deien també: “Déu ha visitat el seu poble”. Per tot el país dels jueus i per tota la rodalia s'escampà aquesta anomenada de Jesús.

Comentari

La mort és el nostre enemic més gran. No l’entenem. Si veiem la vida amb els ulls del món, la mort és el final, i nosaltres, com a éssers conscients, només podem gaudir de la vida mentre som en aquest món. Des de la fe, Jesús ens va demostrar que la mort no és el final, sinó la vida eterna en comunió amb tots els germans al si de Déu Pare.

Però he de reconèixer que mentiria si digués que sovint no tinc dubtes sobre aquest tema. És per això que dic que la mort és el nostre enemic més gran.

De moment, només he trobat un compromís entre la meva fe i la meva realitat actual en aquest món: En primer lloc, he de dir que estic completament identificat amb la manera de veure la vida que ens mostra Jesús, on l’amor ha de ser el primer, el puntal bàsic de tot.

I partint d’aquesta premissa, si després de la vida no hi ha res més, poc m’importarà, perquè ja no seré conscient de res, però al menys hauré viscut sent fidel a uns principis que considero correctes i que crec que si tots els respectéssim, aconseguiríem una societat molt més justa i un món millor del que tenim ara.

I si després de la mort ens trobem que Déu, com ens diu Jesús, ens estarà esperant per a donar-nos la vida eterna al costat d’Ell, llavors hauré portat una vida en la que el meu esperit haurà estat sempre buscant-lo i intentant seguir, amb més o menys fortuna, el missatge de Jesús.  

Sé que no és la millor mostra d’una fe perfecta... però en aquest moment de la meva vida, crec em permet continuar cap endavant amb esperança.

Objectiu

Pregar a Déu per a que augmenti la meva fe i la meva confiança amb Ell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada