divendres, 4 de març de 2016

Quart Diumenge de Quaresma (Cicle C)

Diumenge, 6 de març de 2016

Sant Lluc, 15, 1-32

Veient que tots els cobradors d’impostos i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per a escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: “Aquest home acull els pecadors i menja amb ells”. Jesús els proposà aquesta paràbola:
“Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: “Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca”. Ell els repartí els seus béns. Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, se’n anà cap a un país llunyà i, un cop allà, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta. Quan ho hagué malgastat tot vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es llogà a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors reflexionà dintre seu: “Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguis fill teu; pren-me entre els teus treballadors”. I se n’anà a trobar el seu pare.
Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguis fill teu”. Però el pare digué als criats: “Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calçat, porteu el vedell gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu; ja el donava per perdut i l’hem retrobat”. I es posaren a celebrar-ho.
Mentrestant, el fill gran tornà del camp. Quan s’acostava a casa sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: “Ha tornat el teu germà. El teu pare, content d’haver-lo recobrat en bona salut, ha fet matar el vedell gras”. El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors sortí el pare i el pregava. Però ell li respongué: “He passat tants d’anys al teu servei, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m’has donat mai un cabrit per fer una festa amb els meus amics, i ara que torna aquest fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el vedell gras?”. El pare li contestà: “Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d’alegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu, ja el donàvem per perdut i l’hem retrobat”.

Comentari

Aquest passatge és un dels més clars i directes que trobo als evangelis. El millor de tot és que ens podem posar en la pell de cadascun dels personatges que hi surten, perquè segur que hem tingut el seu comportament en algun moment de la nostra vida.

Hem estat fariseus, al criticar a altres persones només pel fet que no feien allò que nosaltres pensem que haurien de fer. Qui som nosaltres per jutjar ningú?.

Hem estat fills petits, quan fruit de l’egoisme només busquem el nostre benestar i ens oblidem dels germans que pateixen.

Hem estat fills petits quan ens hem adonat dels nostres errors i hem volgut posar-hi remei.

Hem estat fills grans al estar dintre una rutina de treball i oblidar-nos de valorar el que realment val la pena de la vida.

Hem estat fills grans quan ens sentim poc reconeguts pels altres, quan pensem que no es valora suficientment el nostre treball i ens dol veure a altres a qui, pensem, se’ls reconeix de manera immerescuda.

I hem estat, i hauríem d’estar sempre, pares. Estimant a qui ens envolta sense condicions.

I no hem d’oblidar mai que Déu, per molt malament que ens haguem portat, sempre estarà esperant-nos amb els braços oberts per a poder-nos dir que s’alegra de la nostra tornada.

Que l’orgull, l’egoisme i els mals consells no ens impedeixin tornar sempre al Pare.


Objectiu

Començar a preparar la reconciliació amb Déu abans de la Pasqua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.