Sant Joan, 20, 1-9
El diumenge, Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: “S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”.
Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrera d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts”.
Comentari
Desconsolats per la mort de Jesús, anem a plorar-lo al sepulcre, però veiem que no hi és. Algú se l’ha endut. Si tot acabés aquí, el cristianisme esdevindria una filosofia com qualsevol altra, però amb els ulls de la fe, els deixebles veieren i cregueren, i nosaltres hem rebut aquest missatge dels nostres pares, i ells dels seus pares… i hem cregut. I amb això el cristianisme ha esdevingut Bona Nova, revelació de Déu i un model de vida per arribar a gaudir de la resurrecció a la vida veritable en plena comunió amb Déu i tota la Creació.
Objectiu
Reflexionar sobre la meva fe vers la resurrecció de Crist i la meva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada