Sant Lluc, 1, 39-45
Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà, entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: “Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?. Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut!. Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà”.
Comentari
Aquest passatge serveix per a enaltir en la seva justa mesura a Maria. Pensant en la seva situació me’n adono de la seva grandesa. M’imagino una noia jove, que tot just comença a viure i que es troba amb un casament amb Josep i amb un noi al seu ventre. Les pors que devia tenir, la confiança amb Déu que li permetia seguir endavant.
Maria visita Elisabet per a demanar-li consell, per a escoltar una veu amiga, i Elisabet li fa costat. Li fa veure que el nen que tindrà és la cosa més meravellosa del món, i Maria comença a estimar de tot cor a aquest nen, al que després educarà, juntament amb Josep, i es convertirà en peça fonamental del pla de Déu.
Els evangelis no ens ho expliquen, però estic segur que la vida quotidiana a Natzaret ens ensenyaria a ser millors persones amb el seu exemple. Només ens queda imaginar i pensar, sense por, com devien ser les coses a aquella llar.
Objectiu
Posar la meva confiança en Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada