divendres, 6 de novembre de 2015

Trenta-dosè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle B)

8 de novembre de 2015

Sant Marc, 12, 38-44

En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia: “No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients de les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament”.
Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: “Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia”.

Comentari

Després de tant de temps llegint la Bíblia i escoltant la paraula de Déu i estudiant textos interessants, encara avui trobo detalls que m’emocionen. Aquest passatge ens torna a demostrar que la mesura dels homes no és la mesura de Déu.

Jesús no es fixa en la quantitat de diners que es posen, sinó en l’esforç que es fa i el sentiment en que es posen. En altres aspectes deu ser igual, i això m’anima.

No importa tant el que es fa, sinó la voluntat amb que es fa. I per això no ens hem de desanimar si veiem que tornem a caure en els mateixos errors, en els mateixos pecats...si després tornem a intentar canviar. El que sí ens ha de preocupar és arribar un moment en que ho deixem córrer, perquè pensem que no som capaços d’arribar a ser bons cristians.

Fer petites coses, petits avanços... moltes gotes d’aigua acaben formant la mar, molts granets de sorra acaben formant una platja... molts petits actes fets per amor acabaran formant un bon cristià.

Vull pregar a Déu per a que no permeti que arribi el dia en que deixi d’intentar ser un bon cristià, tot i els entrebancs que trobo. Entrebancs que surten de mi o que venen de fora. Que em permeti viure la vida amb la mesura de Déu i no la dels homes.

Objectiu

Reflexionar sobre l'amor que poso fent les coses.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.