divendres, 20 de novembre de 2015

Solemnitat de Crist Rei (Cicle B)

Diumenge, 22 de novembre de 2015

Sant Joan, 18, 33b-37

En aquell temps, Pilat digué a Jesús: “Ets tu el rei dels jueus?”. Jesús contestà: “Surt de vós, això que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi?”. Respongué Pilat: “Jo, no sóc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots, els qui t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet”. Jesús respongué: “La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d’aquí”. Pilat digué: “Per tant, vols dir que ets rei”. Jesús contestà: “Teniu raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu”.

Comentari

Jesús devia quedar perplex davant Pilat quan li va preguntar si era rei dels jueus. Ell que havia predicat l’amor i el servei als altres, ell que havia valorat més la companyia de pecadors, rebutjats de la societat i gent de mala fama. Ell que fugia de les lloances dels homes, de tot tipus de violència...

Jesús devia quedar perplex, de tal manera que li va donar la raó a Pilat dient-li que sí, que era rei, però no un rei d’aquest món i va intentar explicar-li que la seva missió era ser testimoni de la veritat (que seria bo per nosaltres anar recordant-ho de vegada en quant per a no perdre el veritable sentit de ser cristià). Fins al final Jesús es va trobar amb el problema del punt de vista dels homes i la manera de fer de Déu.

Els sacerdots tenien a Jesús com una amenaça al seu estatus. Uns podien tenir-li por pel que deia, i altres es podien escandalitzar al no ser capaços de veure més enllà de tradicions, regles i manaments. No podien lluitar contra Jesús directament, perquè el poble humil estava amb ell, llavors van intentar solucionar el “problema” de Jesús presentant-lo com una amenaça política davant el poder romà i com una amenaça herètica i blasfema davant el poble.

I Jesús, que tota la seva vida va voler ser un testimoni de la veritat, una veritat que ens porta al si del Pare, es va trobar lliurat pel seu propi poble als romans i preguntant-li si ell era el rei dels jueus.

A vegades podem preguntar-nos quin sentit té la nostra vida, quin sentit té esforçar-nos per ser cada dia millors, quin sentit té mirar d’ajudar els altres, quin sentit pot haver amb tot el que fem si el resultat és completament un altre de l’esperat. Doncs així es devia trobar Jesús en aquell moment. Només després de la resurrecció va tenir tot plegat un sentit coherent.

Tinguem confiança en Déu. Tinguem confiança en els homes. I sobretot, no oblidem tenir confiança en nosaltres mateixos.

Déu ens estima i donarà sentit a les nostres vides encara que nosaltres en aquest moment no siguem capaços d’entendre-ho.

Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant, com va ser en un principi, ara i sempre, pels segles dels segles. Amen.

Objectiu

Reflexionar sobre què significa "Crist Rei" sota la perspectiva de Déu, no dels homes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.