divendres, 9 d’octubre de 2015

Vint-i-vuitè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge, 11 d'octubre de 2015

Sant Marc, 10, 17-30

En aquell temps, Jesús es va posar en camí i un home se li acostà corrent, s’agenollà davant d’ell i li preguntà: “Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?”. Jesús li digué: “Perquè em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: no matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare”. Ell li va dir: “Mestre , tot això ho he complert des de jove”. Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué: “Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me”.
En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: “Què n’és de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!”. Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos, però Jesús els tornà a dir: “Fills meus, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu. És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu”. Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: “Si és així, qui pot salvar-se?”. Jesús se’ls mirà i digué: “Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot”. Llavors Pere li va dir: “Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit”. Jesús digué: “Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna”.

Comentari

Aquest passatge de l’evangeli sempre m’ha afectat especialment, més que res, perquè em trobo plenament identificat amb el jove ric. No pel fet que sigui ric, que jo ara per ara no ho sóc, sinó pel fet d’intentar complir els manaments de Déu (i en línies generals ho aconsegueixo), però incapaç de fer un pas més enllà.

Jesús voldria que fossim capaços d’acceptar la plenitud del seu missatge i per tant aconseguir la vida eterna, diguem-ne, per mèrits propis, però sóc conscient que molts dels que ens anomenem cristians som incapaços, per diferents motius, de fer aquest pas endavant. I tots aquests, en els que jo mateix m’hi trobo, necessitem de la gràcia de Déu per a aconseguir entrar al Regne de Déu i viure’l en plenitud. Els deixebles pregunten a Jesús: “Si és així, qui pot salvar-se?”. I Jesús els va respondre: “Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot”. Seria bo no oblidar això, evitar caure en el pessimisme, confiar amb Déu i demanar-li sempre a les nostres pregàries que ens permeti entrar al seu Regne.

Objectiu

Pregar a Déu que no permeti que m'allunyi d'Ell per desànim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.