divendres, 4 de setembre de 2015

Vint-i-tresè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge, 6 de setembre de 2015

Sant Marc, 7, 31-37

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n'anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els  dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i li digué: “Efatà”, que vol dir “obre't”. A l'instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se'n sabien avenir. Deien: “Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin”.

Comentari

A vegades més que pensar en allò que ha dit Jesús o ha narrat l’evangelista, m’agrada imaginar-me com debia ser la vida quotidiana de Jesús. A Sant Marc s’expliquen molts miracles, i això està bé per a deixar constància de la divinitat de Jesús, però jo en aquesta lectura, m’imagino a Jesús caminant suat pels camins polsosos envoltat pels qui l’acompanyaven i mirant que entenguessin els seus principis, parlant, rient, parant per a fer un mos, creuant algunes paraules amb tots aquells que es trobaven, intentant ajudar en el que podia a qui veia que ho necessitava, i buscant un lloc on dormir per les nits, i buscant menjar amb que alimentar-se ell i tots aquells que el seguien.

Problemes per anar endavant, vivint de la caritat o de treballs temporals al camp, o d’ajudes dels familiars.

Problemes amb els mestres de la Llei que es trobaven a les sinagogues al contraposar idees, problemes amb la família i la gent del seu poble que no acabaven d’entendre el que feia... veure la vida passant, veure injustícies, veure petites alegries, estimant i patint... dubtant i reforçant la fe en la seva missió.

Jesús va passar pel món vivint a Natzaret i creixent en la fe i com a persona. Després va estar uns anys voltant i predicant la Bona Nova, fent de l’Amor el centre de la seva predicació. I, finalment, trobant el sentit últim de la seva vida terrenal a la creu.

Objectiu

Demanar a Jesús que em curi totes les malalties de la meva ànima i, així poder apropar-me més a Déu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.