Sant Marc 6,7-13
En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d'enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d'aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l'hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells». Els dotze se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.
Comentari
Continuo reflexionant sobre la por, el nostre gran enemic. Jesús quan va enviar els dotze els va recomanar que no agafessin ni pa, ni sarró, ni vestits de recanvi. I nosaltres dediquem el 80% del nostre temps en buscar menjar, objectes de consum que van molt més enllà del que seria raonable i tenim dificultats en guardar la roba de tanta que en tenim.
Tot això em recorda que l’home és esclau de les seves pertinences, qui més té, més por i angoixa tindrà de perdre-ho tot. Qui no té res , o poca cosa, no té por a perdre res.
Amb el que comento no vull dir que tenir coses estigui malament, ni tampoc que no tenir res sigui el millor que li pot passar a una persona. El que vull dir amb tot això és que la por a perdre el que tenim ens pot fer quedar estancats en el progrés de la nostra fe, en el progrés del nostre creixement com a persona, i això és el que no podem permetre.
Objectiu
Demanar a Déu que no permeti que les preocupacions terrenals m'impedeixin créixer en la meva vida espiritual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada