divendres, 26 de juny de 2015

Tretzè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge, 29 de juny de 2015

Sant Marc 5, 21-43

En aquell temps, Jesús arribà en barca de l'altra riba del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l'aigua. Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l'ànima, li diu: "La meva filleta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori". Jesús se n'anà amb ell, i el seguia molta gent.
Hi havia una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia consultat molts metges, que l'havien fet sofrir molt, i s'hi havia gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: "Encara que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona". A l'instant se li estroncà l'hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia sortit d'ell, es girà a l'instant i preguntava a la gent: "Qui m'ha tocat la roba?". Els deixebles li deien: "La gent us empeny pertot arreu, i pregunteu qui us ha tocat?". Però Jesús anava mirant, per veure qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou què havia passat, s'acostà tremolant de por, es prosternà davant d'ell i li digué tota la veritat. Jesús li respongué: "Filla, la teva fe t'ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i vés-te'n en pau".
Encara parlava, que arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen: "La teva filla és morta. Què en trauràs d'amoïnar el mestre?". Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: "Tingues fe i no tinguis por". I només va permetre que l'acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l'aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu: "Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm". Ells se'n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l'acompanyaven, entra a l'habitació, li dóna la mà i li diu: "Talita, cum", que vol dir: "Noia, aixeca't" A l'instant la noia, que ja tenia dotze anys, s'aixecà i es posà a caminar. Ells no se'n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.

Comentari

Sabem distingir realment les coses que importen en aquesta vida de les que són supèrflues, o fins i tot dolentes?

Només valorem la salut quan la perdem; quan la mort truca a la porta de la nostra família, lamentem no haver-nos comportat d'una altra manera amb qui ens ha deixat. Quan necessitem el suport i l'amor dels altres, ens adonem que potser nosaltres no vam ser capaços de donar-ho quan algú del nostre entorn ho necessitava. Realment som conscients dels nostres egoismes?

Quan en algun moment reflexiono sobre el meu comportament i veig que no és tot el bo que m'agradaria, recordo aquesta frase de Jesús: "Tingues fe i no tinguis por"... però a vegades, és tan difícil!

Objectiu

Pregar a Déu que em tregui les pors i m'ajudi a fer que l'amor estigui present en tot el que faci en aquesta vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.