Sant Joan, 10, 11-18
En aquell temps, Jesús parlà així: “Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal, i tant se li’n dóna de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.
Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare”.
Comentari
Una interpretació senzilla de les paraules de l’Evangeli d’avui seria reconèixer en aquesta paràbola del bon pastor, el gran amor que Déu té per cadascú de nosaltres. Un amor compromès, gens interessat.
Anant una mica més enllà, podem reafirmar aquest amor reflexionant sobre el fet que Jesús ens diu que no li prenen la vida, sinó que és Ell qui la dóna. No es veu empès per les circumstàncies, sinó que segueix el pla de Déu.
En la nostra relació amb Déu, en la nostra relació amb els altres, actuem com aquell que només treballa pel jornal? O bé ho fem com a bons pastors?
Objectiu
Intentar créixer com a cristià actuant com Jesús amb la meva relació vers Déu i els germans, és a dir, perquè estimo i no per pors o obligacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada