Sant Joan, 20,1-9
El diumenge, Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar a Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: “S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”.
Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap el sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrera d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
Comentari
La primera reacció de Maria Magdalena és la que es podria considerar com a normal: no veu el cos de Jesús i dedueix que algú se l’ha emportat. Serà després, a partir d’entendre els esdeveniments relacionant-los amb les paraules de Jesús durant la seva predicació, i sobretot a partir de les aparicions als deixebles del Jesús ressuscitat quan arribarem a mig entendre què és el que va passar realment en aquells dies a Jerusalem.
Els cristians ens movem per la fe, sense ella ens quedaríem amb la conclusió primera en que va arribar Maria Magdalena, amb ella entenem una mica més el que Déu vol de nosaltres i el que Déu ens té preparat una vegada deixem aquesta vida.
Objectiu
Agrair a Déu que enviés el seu Fill tot i la duresa del nostre cor i demanar-li que segueixi sent pacient amb nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada