divendres, 6 de març de 2015

Tercer Diumenge de Quaresma (Cicle B)

Diumenge, 8 de març de 2015

Sant Joan, 2,13-25

Quan s'acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: "Traieu això d'aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare". Els deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: "El zel del vostre temple em consumia". Llavors els jueus el van interrogar: "Quin senyal ens dónes que t'autoritzi a fer això?". Jesús els contestà: "Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies". Els jueus respongueren: "Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?". Però ell es referia al santuari del seu cos.
Quan Jesús ressuscità d'entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l'Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.
Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l'interior de cada home.

Comentari

La setmana passada comentava el difícil que em resulta alguns cops assimilar els passatges evangèlics on Jesús fa miracles. Doncs bé, avui em trobo amb el passatge que més em desconcerta de tot l'Evangeli, i això que presenta a un Jesús ben terrenal.

Suposo que això em ve de quan vaig fer la primera comunió. Mira que era petit, uns quaranta anys més tard, encara me’n recordo el confús que em vaig quedar el dia que la catequista ens va comentar aquest episodi de la vida de Jesús.

No em vaig poder estar i li vaig preguntar: “Si Jesús ens diu que em d’estimar, com es que va pegar als venedors?”. Lamentablement, no recordo el que em va contestar... senyal que no devia quedar gaire convençut.

I la mateixa confusió tinc quan es diu que hi ha guerres justes. Si Déu ens diu clarament en un dels seus manaments “no mataràs”, com es pot justificar una guerra per molt justa que sigui?. No sé, a vegades, fins i tot ara, al meus 46 anys, torno a sentir la mateixa sensació de confusió que vaig tenir quan era petit.

Objectiu

Aquest cop, una petita pregària. Déu meu, no permetis que aquests moments de confusió siguin una excusa per apartar-me de tu. Ja arribarà un dia en que ho veurem tot clar, com els deixebles d’Emaús.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.