Segon Diumenge de Quaresma (Cicle B)

Diumenge, 1 de març de 2015

Sant Marc, 9, 2-10

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se'ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: “Rabí, que en estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies”. No sabia pas què dir, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo”. Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de “ressuscitar d'entre els morts”.

Comentari

L’Evangeli de Sant Marc se’m fa una mica difícil de pair davant el gran nombre de miracles que hi trobem. Suposo que deu ser un reflex de la mentalitat actual de la societat en la que vivim, molt més racional que la que imperava en temps de Jesús, i vulguis que no, en cada passatge que llegeixo, intento trobar-li alguna explicació lògica al fet en sí. A vegades o puc fer, a vegades no.

I quan em trobo així, sempre penso que l’important és el missatge, no tant el relat. Però també em pregunto què van veure els contemporanis de Jesús per a deixar-ho tot i fer-se seguidors d’ell.

I el passatge de la transfiguració de Jesús és un bon exemple.

Amb tot, llegint-lo i reflexionant una mica amb el que s’explica, em quedaria amb dues coses. La primera és la sensació de felicitat que tenien Pere, Jaume i Joan davant la situació creada (una felicitat preludi del que ens espera quan puguem estar en comunió perfecta amb Déu i els germans?). I la segona, és comprovar que els mateixos deixebles, no acabaven d’entendre algunes de les coses que veien i sentien.

I tot i així, seguien Jesús. Això deu ser el que s’entén per tenir fe.

Objectiu

Pregar a Déu que perdoni les meves inseguretats i m’ajudi a viure l’essència del seu missatge: estimar a Déu sobre totes les coses i al proïsme com a mi mateix.