Sant Marc, 1, 12-15
En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels. Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
Comentari
Quantes vegades veiem que passen els dies sense adornar-nos. Ens llevem pel matí i anem passant el dia fent front la voràgine d’obligacions que tenim (o pitjor, ajaguts al sofà fent el mandra). Arriba la nit i a dormir, que demà hi ha que tornar.
Viure la vida no és fàcil, però els que ens considerem cristians hem de ser capaços de mirar una mica més enllà. El sentit de la vida, al meu parer, hauria de ser entès com un camí que ens va omplint d’experiències, bones i dolentes, que ens permeten anar creixent com a persones, creixement que hauria d’anar dirigit cap a l’amor. L’amor al Pare i l’amor als germans.
I això no es pot aconseguir si no som capaços de dedicar una estona del dia, encara que siguin 5 ó 10 minuts, a reflexionar sobre el que fem i el que som.
Ningú diu que sigui fàcil. Jesús va fer un retir de quaranta dies, però no va poder evitar ser temptat per Satanàs. Sovint no entenem el que ens passa a la vida, i una sortida és rebel•lar-nos i allunyar-nos de Déu, fent-lo culpable dels nostres problemes. L’altra opció és seguir el que ens convida avui Jesús: Convertir-nos i creure en la bona nova.
Personalment, tot i que costa i a pesar de la meva debilitat, prefereixo intentar seguir la segona opció.
Objectiu
Trobar en aquest temps de Quaresma moments de pregària i reflexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada