Segon Diumenge, Temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge, 18 de gener de 2015

Sant Joan, 1, 35-42

En aquell temps, Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: “Mireu l’anyell de Déu”.
Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: “Què voleu?”. Ells li digueren: “Rabí”, que vol dir “mestre”, “on us allotgeu?”. Jesús els respon: “Veniu i ho veureu”.
Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: “Hem trobat el Messies”, que vol dir “l’Ungit”. I l’acompanyà on era Jesús, Jesús se’l mirà i li digué: “Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra”.

Comentari

No ens hauríem de conformar a viure la vida com si fos una cosa que ens hem trobat per què sí i que hem de passar de la millor manera possible fins la mort. Aquest sentit de buscar més enllà dels sentits, de buscar més enllà de l’home, més enllà de la seva raó, és l’actitud que devien tenir els primers deixebles de Jesús. Devien tenir una inquietud, perquè si no, no s’explica que deixessin la vida que havien portat fins aquell moment i es posessin a seguir Jesús. Aquesta predisposició és la que ens permet obrir el cor a Déu i deixar que ens ompli amb el seu amor.

Nosaltres ens hauríem de preguntar si tenim aquesta predisposició, o si bé al contrari, vivim la vida sense importar-nos res més que el que veiem i ens envolta. Potser pensem: vivim, que ja ens trobarem el que vindrà. Aquesta actitud és la d’aquells que es consideren agnòstics, és l’actitud dels qui es consideren “cristians no practicants”, és l’actitud dels qui es consideren ateus.

Sincerament, jo sé les creences que tinc, i mai se m’acudirà criticar ni a un agnòstic, ni a un cristià no practicant, ni cap ateu, perquè crec que Déu és l’únic que sap el que hi ha dins el cor de les persones. Jo només els diria: busqueu Jesús, llegiu el seu Evangeli, descobriu la força de l’amor. Estimeu tothom i seguiu el vostre cor. Jo pregaré per vosaltres i per mi, per a que al final dels dies, si jo tinc raó, ens trobem davant Déu sense tenir res del que sentir-nos avergonyits, i si vosaltres teniu raó i no hi ha res més, com a mínim haurem aconseguit que la vida a la terra sigui més digna i més joiosa per a tothom.

Objectiu

Tenir un moment de record i acció de gràcies davant Déu per tots aquells que han decidit dedicar la seva vida al servei dels altres.