Segon Diumenge de Nadal (Cicle B)

Diumenge, 4 de gener de 2015

Sant Joan, 1, 1-18

Al principi ja existia el qui és la Paraula, era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il.luminà tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
Donant testimoni d’ell, Joan cridava: “És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia”. De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens ha vingut per Jesucrist.
Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

Comentari

Jesús, Déu Fill, és qui ens ha fet veure com és Déu de debò. Jo crec en un Déu que és amor (no un Déu de càstig, violent o gustós de sacrificis inhumans); jo crec en un Déu que vol que siguem feliços trobant la plenitud de l’existència gaudint de l’eternitat al seu costat en comunió amb ell i els germans (no un Déu que vol servidors), jo crec en un Déu de vida (no en un Déu de mort). Sincerament, moltes vegades, llegint l’Antic Testament m’he quedat desconcertat al veure contradiccions tals com l’existència d’un manament com “No mataràs”, i el continu de guerres, morts, assassinats, venjances... Jesús va venir per a ensenyar-nos qui és el Déu veritable i què fer per a poder ser finalment al seu costat.

Per això sóc cristià, perquè crec en el Déu de l’amor.

I perquè sóc cristià em dol veure com els homes ens entossudim en fer-nos mal els uns als altres, intentant imposar els nostres criteris, la nostra pàtria, la nostra religió... Crec que el Regne de Déu serà completament present a la Terra quan tots els homes ens adonem que només hi ha una cosa veritablement important: “Estimar a Déu sobre totes les coses i als germans com a nosaltres mateixos”.

Objectiu

Trobar un moment de contemplació íntima amb Déu per donar-li gràcies per la meva existència.