divendres, 30 de gener de 2015

Quart Diumenge, Temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge, 1 de febrer de 2015

Sant Marc, 1, 21-28

A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home poseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: “Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu”. Però Jesús el reprengué i li digué: “Calla i surt d’aquest home”. Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: “Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova; fins i tot mana als esperits malignes, i l’obeeixen”. I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.

Comentari

Tots hem tingut professors als que admiràvem per la seva manera d’ensenyar. Ens transmetien els seus coneixements d’una manera natural, sense estar encarcarada pels llibres de text, que són molt útils, però sense el sentiment que es necessita per transmetre les matèries que s’imparteixen.

¡No hi ha diferència entre un professor que es nota que té vocació i que gaudeix ensenyant, i un altre que sembla que ho faci per obligació i amb desgana!.

Havent viscut això que comento, ens podem arribar a imaginar una mica el que devien sentir tots aquells que escoltaven Jesús. Devia transmetre les seves ensenyances d’una manera tan forta, que arribava al cor i els empenyia a intentar canviar la seva vida, amb la finalitat de ser millors persones, apropant-se més a Déu i al proïsme.

Sovint, quan sento a gent que critica els cristians i/o l’Església (i no dubto que moltes vegades amb raó) no puc evitar una sensació de tristor. Per un costat, perquè les accions i les obres dels que ens anomenem cristians no són del tot fidels al missatge de Jesús, un missatge que es centra principalment amb l’amor a Déu i als qui ens envolten; i per un altre costat, perquè aquest mateixos que ens critiquen, no són capaços de saber separar el que és la paraula de Déu i que són els actes dels que ens anomenem cristians.

Com seria el món si tothom seguís les ensenyances de Jesús!

Un cristià no és perfecte, però un bon cristià intenta arribar a ser-ho, sense defallir ni desmoralitzar-se, creient amb la bondat del Pare.


Objectiu

Demanar a Déu que em permeti ser receptiu a la seva paraula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.