dissabte, 29 de novembre de 2014

Primer Diumenge d'Advent (Cicle B)

Diumenge, 30 de novembre de 2014

Sant Marc, 13, 33-37

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: “Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de la casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu”.

Comentari

Si creiem en Déu i creiem en la segona vinguda de Jesús, i creiem que a l’hora de la nostra mort anirem a trobar-nos amb Déu, llavors hem d’entendre perfectament el que Jesús ens diu en aquest passatge de l’Evangeli.

És possible que la nostra vida quotidiana de feina, de relació amb la família i els amics, d’activitats d’oci... ens ocupi plenament el temps i deixem una mica de costat una altra vida que, de fet, ens hauria d’importar més. La vida de la nostra relació amb Déu, de la nostra fe, de la nostra ajuda als qui ho necessiten.

En aquest temps d’Advent seria convenient aturar-nos una mica a reflexionar. Ens podríem preguntar quan ha estat l’última vegada que hem mantingut una conversa amb Déu que no fos per demanar-li alguna cosa, ens podríem preguntar quan ha estat l’última vegada que hem ajudat d’alguna manera a algú que ho necessités, ens podríem preguntar quan ha estat l’última vegada que hem llegit la Bíblia, ens podríem preguntar quan ha estat l’última vegada que ens hem aturat a pensar si estem contents amb la vida que portem, si estem contents amb el nostre treball, amb la nostra relació amb les persones estimades, amb la nostra relació amb la societat.

En aquest temps d’Advent hauríem de ser capaços de ser conscients que és un temps de preparació per a la vinguda de Jesús i obrar en conseqüència. La feina és important. La família és important. Els amics són importants. L’esbarjo és important. Però no és menys important, al contrari, ser un bon cristià pregant, millorant la nostra personalitat i ajudant els altres.

Amb tot això vull dir que seria bo organitzar-nos aquest Advent de tal manera que tinguem un temps per a la feina, un temps per a la família, un temps per a nosaltres, un temps per a Déu i un temps d’ajuda als qui ho necessiten.

Objetiu

Trobar moments de reflexió i pregària per a intentar ser amos del nostre destí i no uns titelles de l’esdevenir de la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.